Castellano
Català

Estafes més freqüents

El canvi del billet de 500 €

  • Una senyora (autora 1) acompanyada de dues joves fa efectiva la   compra de dues samarretes amb un bitllet de 500 euros de curs legal. En el moment que la caixera comprova el bitllet la senyora comença a recriminar en veu alta a la caixera aquest  fet, agafant el bitllet i portant-li al caixer del costat, moment en el que aprofita i canvia el bitllet bo pel fals. A més, una de les joves (autora 2) aprofita per treure-li l’alarma a uns   pantalons al mateix mostrador, fet que ajuda a crear confusió entre els treballadors.  
  • Una senyora (autora 1) amb dos nens i un home (autor 3), vol fer efectiva   una compra d’uns 60 euros amb un bitllet de 500 euros legal. En el moment que la caixera   comprova el bitllet, la senyora recrimina l’acte a la caixera i s’apropa l’encarregada. En aquest moment, la senyora li agafa el bitllet a la caixera, creant bastant aldarull i li dona   a l’encarregada, moment en que fa el canvi del bitllet legal pel fals.  
  • Un home (autor 3) entra al comerç “x” i demana canvi   d’un bitllet de 500 euros, a la qual cosa es nega la caixera. En aquest moment l’home accedeix a la botiga agafa una samarreta i fa efectiva la compra amb el bitllet de 500 euros   legal, un cop comprovat el bitllet, l’home aprofita per fer un canvi i entregar un bitllet fals. 

Estafa del “tocomocho”

Aquest tipus d’acte es sol produir en llocs de trànsit ( estacions, caixers,etc.) mitjançant una persona que  s’acosta a la víctima i manifesta tenir un bitllet de loteria premiat i que amb les presses no el pot cobrar. Demana a la víctima desesperadament que li doni la quantitat del premi,  o una mica menys, ja que com que ha de marxar de viatge no el pot cobrar. Per donar-hi major credibilitat hi apareix una segona persona  (un transeünt que aparentment no té res a veure amb ell i que fa de ganxo) amb un llistat de bitllets premiats en un diari. La víctima accedeix a donar la quantitat pactada a l’assaltant i quan va a cobrar-lo s’adona que és fals.

Estafa de  l’estampeta

A la víctima se li acosta una persona que sembla tenir deficiències psíquiques i li  ensenya una bossa que sembla estar plena de bitllets ( fins i tot  n’ensenyen alguns dient que són cromos o estampetes sense donar-hi cap importància). També comenta que a casa seva en té més, d’aquest cromos . En aquell moment s’hi acosta un altre ciutadà (ganxo) el qual ofereix a la víctima la possibilitat d’enganyar el discapacitat comprant-li la bossa per una quantitat de diners petita, normalment en monedes . Tanmateix diu que ell no ho pot fer perquè no té diners en aquest moment, però anima a la víctima a comprar-li la bossa, inclús s’ofereix a realitzar qualsevol cosa perquè no tingui cap problema. Un cop s’ha materialitzat la compra els dos estafadors desapareixen i quan l’estafat obre la bossa  comprova que el que conté són retalls de diari.

Estafa del desnonat

Se sol cometre mitjançant una visita al domicili de la víctima. L’estafador es fa passar per una persona que es troba en una  greu situació  econòmica i amb greus problemes familiars; si és una dona diu que ha estat abandonada, que té molts fills, etc. En tot cas tracta d’afectar la sensibilitat de la víctima. Al final, l’estafador explica que per a poder subsistir es dedica a vendre els seus objectes més preuats. En aquest moment ensenya un objecte personal (rellotge de polsera d’una marca molt cara, collaret, anell, etc.) dient que és una joia preciosa, molt valuosa. Ofereix l’objecte en canvi d’un preu molt baix en comparança al que diu que val. Quan la víctima accedeix a la compra de l’objecte comprova que és una galindaina.

“Trileros”.

L’estafa consisteix a incitar el públic a participar, mitjançant apostes de diners, en jocs d’habilitat que, aparentment, permeten grans possibilitats de guanyar i que s’ofereixen en plena via pública sobre una petita taula. El joc més utilitzat consisteix a descobrir en quin lloc s’amaga una boleta que és tapada per una xapa o un got. Perquè el joc sembli més fàcil, al voltant de la persona que dirigeix el joc movent les xapes o els gots hi ha un o diversos “falsos jugadors” (ganxos) que guanyen diners fàcilment d’acord amb la persona que mou les xapes. Al principi es deixa guanyar a la persona que inicia el joc perquè, animat per l’èxit, hi jugui una quantitat important de diners. La mà és més ràpida que la vista i, quan  la quantitat de diners és important, la víctima perd irremissiblement els seus diners. És freqüent en fires i mercats ambulants.

L’instal·lador

Els estafadors van al domicili de la víctima vestits amb una granota de treball. Es presenten dient que són treballadors de l’empresa instal·ladora del gas i que vénen a realitzar una revisió de la instal·lació. Aparentment realitzen diversos treballs tècnics; normalment es limiten a canviar un tros de mànega del gas. Finalitzat el treball presenten una factura als propietaris del pis. Quan la víctima comenta el cas amb altres persones comprova que ha estat estafada per falsos instal·ladors.

El Natzarè

 Les víctimes de l’estafa són empreses que subministren mercaderies. Els estafadors s’instal·len en un lloc llogant un magatzem a nom d’una empresa. Comencen a realitzar petites comandes que es guarden en el magatzem i que són abonades a l’acte a les empreses subministradores. D’aquesta manera els estafadores es guanyen la confiança de les víctimes. Seguidament realitzen grans comandes de mercaderies, dient als subministradors que els pagaments els realitzaran  en diversos terminis. Fins i tot, poden arribar a complir el primer d’aquests pagaments. De forma sobtada, l’empresa desapareix de lloc, emportant-se la mercaderia i deixant pendent d’abonar els deutes. Quan les empreses de subministraments estafades volen fer gestions per a executar el cobrament comproven que l’empresa que els va fer les comandes no existeix.

Frau amb targeta de crèdit

És molt refinada perquè són els estafadors els que faciliten tota la informació, a excepció de la part que els falta.
Observació: la persona que ens truca no demana el número de targeta ja que ja el té. La persona (l’estafador) que truca ens diu: “Bon dia el meu nom és (tal) del departament de seguretat de VISA. El meu nombre d’identitat és el 12460 (per exemple). La seva targeta ens indica que hi ha una compra infreqüent i l’hem de comprovar. Es tracta de la seva targeta VISA emesa per (nom del banc). Va Fer vostè una compra d’un sistema “AntiTelecomercialización” (o qualsevol altra cosa) per un import de 497’99€ d’una companyia de Sevilla (o un altre lloc qualsevol)?”.
Quan la resposta és NO, segueixen dient: “Bé, anem a comprovar el seu compte. Estem vigilant a aquesta companyia des de fa algun temps ja que les compres varien entre 297’00 € i 497’00 €, exactament per sota del límit dels 500’00 € concedit per la majoria de les targetes de crèdit. Abans del seu pròxim extracte li enviarem el seu crèdit a la direcció següent (informen de la direcció precisa), és la correcta?”. Responem que SÍ.
Segueix dient que van a redactar un informe de frau en l’expedient i faciliten el núm. de telèfon de VISA per donar veracitat. A continuació els hem de confirmar i et faciliten un nombre de 6 xifres.
“¿Vol vostè que li repeteixi el número?” Ara ve la part MÉS IMPORTANT d’aquest estafa.
L’estafador diu: “He de comprovar que vostè està realment en possessió de la seva targeta.” M’ha de facilitar els tres últims numeros d’una sèrie de 7 que existeixen en revers de la targeta. “D’aquests set numeros els 4 primers formen part del seu número de targeta, els 3 següents són números de seguretat per comprovar que està en possessió de la seva targeta. Són els números que vostè utilitzaria al realitzar una compra, per exemple per Internet, l’excusa és garantir que la targeta no ha estat robada o extraviada. Els estafadors gairebé no van dir res i mai se’ls va facilitar el número de targeta. Després d’aquesta llamada poden passar dues coses: Que no fem res i quan desitgem fer algun altre pagament amb la targeta ens la rebutgi per no haver saldo. Llavors trucaríem a VISA per preguntar que ha passat. O, que truquem a VISA per confirmar la conversa anterior.
Afortunadament nosaltres tenim en el nostre poder el VERDADER número de telèfon del departament de seguretat de VISA i allà ens informen que la llamada que ens han fet era un ESTAFA i que en els últims minuts s’ha carregat en el nostre compte una nova compra de 497’99 €.
Resumint, ens informen que hem patit un VERDADER estafa, i immediatament VISA cancel·la la nostra targeta i ens diuen que ens donaran una nova targeta. L’objectiu dels estafadors és obtenir el nombre d’identificació personal (NIP o PIN en anglès) de 3 xifres, inscrit en el dors de la targeta. MAI DONAR aquest número per telèfon. VISA ha indicat que MAI demanen la informació que apareix sobre la nostra targeta perquè ells ja la tenen , el que és lògic, ja que són ells els que et van emetre la targeta. Quan donem als estafadors nostre NIP/PIN de 3 xifres ells han completat l’estafa. Després d’uns dies rebrem el càrrec en el nostre compte i ens assabentarem que hi ha una compra que mai vam fer però serà massa tard.

Adreça

  • Plaça Esperanto, 4 (Barri Centre)
    08860 Castelldefels
  • Gestions d'estrangeria i DNI (Policia Nacional)
    a l'ala esquerra del mateix edifici.

Contacte

  • 092 * / 936 360 320
* Cost de la trucada subjecte a la tarifa del seu operador de telefonia
* Coste de la llamada sujeto a la tarifa de su operador de telefonía

Horari

24 hores els 365 dies de l’any.